UN ALTRE HOME DEL SAC

He fet un altre dibuixet de lhome del sac en potoxoss, aixina que dic "vaig a pujar-lo", i res, ací està. Després he estat un ratet rallant-me, fussant avore què feia. Anava fent parides i borrant-les, i al final he fet una lluna en FX darrere, entre collage-pocopaco-capesnosequé i nosequantos i li he fet la versió "ninotejo" del mateix dibuix admirant el meu grandiós FX i au, que ja està. Parides... Ah, he de dir que ja tinc fet el guió literari i no és ni la historieta de ma iaia ni el que havia escrit en aquell dibuix de la setmana passada. També he fet ja el plantejament de la historieta en storyboard molt ràpid i poc detallat ( m'ajuda a definir algunes coses com els planos o l'ordre concret de les accions de cada personatge ). Però aquestes coses supose que és millor deixar-les amagades, em limitaré a ensenyar ací els dissenys de personatges i alguna cosa més. Ja vorem fins on aplega aquesta macabra historieta... Salut!

MESCLAÏLLO

Pos un dibuix que vaig començar en classe de Reportatges audiovisuals i vaig acabar ací en el pis. Un mesclaïllo, nose. En fotoxop està fet, i en wacom.

AIXINA ERA!!!

Pues si, entre mauela sobretot i monpare fent recordatoris, van contar conforme toca la historieta que jo he escoltat des que era menudet sobre l'home del sac. Mira que tot això em recorda a les pelis del Sam Raimy, rollo "arrástrame al infierno" i coses d'ixes. No res, molt bones vibracions em dona aquesta gravació, al contrari que la cinta del reimi ( la qual m'encanta, tampoc em malentengau ). Xexe, jo consideraria seriament aquesta gravació com al nou guió literari de la historieta. Iaia, t'estime molt!!

L'HOME DEL SAC...

Es tracta del curt d'animació que em dispose a fer. Encara estic fent el guió literari ( o això intente ), però vull que vaja sobre l'home del sac, em pareix que té prou xixa, l'assunt, moltes possibilitats. Vaig fer ja algun esboç que altre aquest estiu ( o abans, jo que se ), fantassejant sobre la idea de fer alguns curts sobre els meus malsons de quan era nano. Només recorde un parell, però bé, per alguna cosa es comença. Rememorant em done compte que els malsons de fa temps que hagueren pogut ser per a mi una pel.lícula terrorífica, hui poden ser realment una comèdia. Com el malson del "gos zombi"!! Però això ja és una altra història...

El cas és que ara estic fent més esboços, descartant la idea de fer ara la historia de ciència ficció i deixant-la per a més avant, quedant-me ara amb la de l'home del sac ( que és més recent ). I vaig a posar-me les piles, que el temps va xafant-me!! Guió tècnic, storyboard, dissenys de fons, de personatges, que si animàtica, que si producció, que si hosties consagraes... I tot ha d'estar acabat en Maig!! Ai maedeu senyor...

BABY, PLEASE DON'T GO

Pues mira, que va ser ja la projecció del curt aquell que vaig fer la semaneta de pasqua en els ratos lliures en el rollo de l'utiye i tota la parafernalia, aixina que penje el curt ja sanseret. I de passo pues un video del propi Big Joe Williams tocant una versió hipnòtica de la cançó en quastió. Bueno, a mi m'apanya prou, caú...




Booooo...

BON PUESTO, MAL MOMENT...

Res, posar-vos una cançó que de per si està de puta mare, però vore com de wapa està en la seua versió original i el canvi que fa en la seua conseqüent versió de modernor. Resulta que aquesta cançó és del Dr. John ( gran showman, interprete i pianiste, recomane vore The Last Waltz, que ahi es veu massa bé lo bo que és ), i els Jon Spencer Blues Explosion fan un versió de puta mare, i quan l'autor de la versió original va escoltar al grup més jove es va posar a tocar en ells en una gira o dos. Res, galimaties i xorraes que dic, però la cançó seguix estant/estaguent/estiguent/estanteria de puta mare.


Ah, vos recomane pràcticament tot el que troveu dels dos ( per si no es notava ja que m'apanyaen en l'antrà sansera )

XORRAES EN TRESDÉ...

Res, que com no tinc res que fer com aquell que diu m'he posat a fer res més, a fussar el programa de modelat Zbrush 3.1.2 ( o algo per l'astil ). I provant provant m'ha molat el tema, tot això de crear l'estructura de la figura abans, convertir-ho en una espècie de fang i anar modelant, creant textures... Entretingut desdeluego que es, vaya que si. Ja penjaré més avant algo més curraet, de moment tinc el bixo este ( sense ulls, encara no he mirat com es fa això )...

Visca el osio i el jolgorio

LA TIERRA SIN HUMANOS

El documental en quastió va xarrant lo que passaria en la terra després de la repentina desaparició de moatros, els essers humans. Interessant, l'assunt. Molt ben explicat, pas a pas i en efectes visuals que ajuden a entendre la cosa i la fan entretinguda. Està en latino/mequicano/wacamayo, online i sense megavideo dels collons...

EL MICO PAN-KUN!!!!

He vist este video i m'he quedat flipat en el ximpansé este... Més avant posaré algun que altre més, el mono caponés este fa de tot!!

PROJECTE MUSICAL!!!

Carles Oviedo, bàsicament va dirigit a la teua persona ( perquè m'afirmes de fa dies que estes cançonetes les has escoltat a través del meu blog i era impossible, ara ja no, claro!!! ). Faig aquesta entrada expresament per a que veges que encara no l'havia fet ( i per estar jo mateix segur de que encara no estava ). En fi, els dos links del Cuxu i Sigarrito ( CUANDO ME MUERA (sigarrito i cuxu) i SOY UN HOMBRE ENFERMO (los deltonos, txus blues & jose bluefingers):


A l'altra que mos vegem en persona ja em confirmaràs si he errat en aquesta entrada o com. En qualsevol cas mos farem una birra fresca i segura... Ah, Luke, dile a tu tío que se acuerde de no decirte que Darth Vader es tu padre!!! Bona niiiiit

Xè tu, si m'han tret dormint...

En fi, aixina està el tema!! En la web de Bellreguard m'han tret com si estigués dormint ben apasiguat. C'am de fer, senyor... És que estar en Bellreguard dóna modorrinya, això s'apega!!
D'esquerra a dreta: El regidor de cultura, l'alcalde i un servidor...

Ja està, ja...

Això, que ja està tancat l'assunt de Bellreguard ( per fi ). Mira que ha donat castic el llibret, però ja està la cosa... I s'ha quedat de lo més bé!! Canvis d'ultima hora han hagut un fum... En fi, dona gust vore les samarretes ja materialment, posables i impreses. Tota eixa muntonada de llibrets que hi havien a la presentació, i els cartells... Bé, massa bé, vore la faena realitzada. Amés vaig pillar unes quantes samarretes. Rafa ( Rafa Vicent, clar ), quin color t'apanya més?? No vaig pillar verdes perquè no m'apanyava el resultat...

MÚSICOS DE GUARDIA A L'ANIVERSARI DEL PUB GARAGE

Xè què bé mos eu vam passar, rehostia. Va ser concert de presentació de la maqueta del Robe i el Pablo i l'aniversari del pub de l'Aitor i la Merche, i com de costum varen haver col.laboracions ( rayito mcqueen, xumi, jo mateix... ). Ací adjunte un vidiet que espere que vos mole, desde luego que seu varem passar bé, hostia, jejejeje.

BRUCE SPRINSTEEN I LA E STREET BAND A BENIDORM

Vaig anar ahir en mon pare a vore este espectacle. Barbaritats quina festa monten, a estes edats, quina banda ( ahi el més tonto apanya rellotges ). Jo no el tinc massa escoltat, però no cal, la veritat. Primera sensació: que tenen molta marxa i que jo no tenia ni puta idea de les cançons... Però a les dos cançons o tres ja es formava un ambient especial ( i mira que estava lluntet ), el tio molt atento en el públic, tocava cada cançó ( de la primera a la última ) com si fora la última de la seua vida, i mos va saludar en valencià de l'horta i tot... Moments espectaculars, com quan va llançar la guitarra a l'aire ( i em pense que la va ampomar un pipa, o això espere ), també li va donar l'harmònica a una xica del públic ( directa a la vitrina, supose ).Va haver una versió de I Fought The Law, molt curteta pero wai, wai. Varen haver col.laboradores espontànies, com veiem en el video a les xiquetes estes. Però és que cap al final va pujar una tia a l'escenari i li va pegar dos besaes i un abraç al boss mentre aquest cridava a seguretat entre acollonat i divertit. La última va ser Twist & Shout, i varen clavar per ahi entre mig La Bamba, un final espectacular, ahi vaig suar bona cosa, insuperable el final. A mitan cançó el tio va caure a terra, aposta, clar, tot baldat. Va anar un dels guitarristes vestit en bata de metge a posar-li mascarilla d'ixa d'oxigeno i representaren els papers ( el metge dia "si, si que pots seguir", i ell "no, no, que tinc ja rèumè de tan de rato ací donant canya" ). Total, que encara va seguir una altra rodà d'estribillo ( o dos o tres, nose ). En fi, que molt wapo tot. Quan va acabar la cosa, per a eixir hi havia una ambotellamenta de persones pa flipar-la, cantant alguns "La mata al coll" mentre un tio simulava amb la boca el roido d'un cuet d'aixida. Divertit l'assunt. Camiseta i cap a casa a dormir.
PD: He penjat el video fa mitja hora i ja té 100 i pico visites, supose que mentre escrivia açò haurà aplegat a les 200 o algo, jejejeje
PD2: Si, mira, ja ha aplegat a les 200, jajajaj

EL TIRAORET

Misteri...

Make a game | EL TIRAORET | Free games | Pictogame

EL MAGIERO

Make a game | EL MAGIERO | Free games | Pictogame

EL BALLAORET

I ací un altre... Jajajajajaja, quin caxondeo, xè.

Make a game | EL BALLAORET | Free games | Pictogame

EL CANTAORET

Pues res, un joc ací protagonitzat per un servidor...

Make a game | EL CANTAORET | Free games | Pictogame

AH, PER CERT!!

ME'N VAIG A VORE A BRUCE SPRINGSTEEN EN BREUS, A BENIDORM. JA VOS CONTARÉ, JA.

UNA PUERTA ABIERTA

Encara no havia posat ninguna cançoneta meua ací al blog, així que he decidit posar-ne alguna i mostrar un poc la meua labor com a tipo que toca, fa cançonetes i tal... Pose aquesta, que vaig gravar allà pel setembre de 2008, o octubre, nose... En fi, espere que apanye, la gravació és fulereta i casera, pietat!!
Adjunte ací la lletreta:
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
::::::::::::::::::::Una Puerta Abierta::::::::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Escapando a los complejos,
Pero viendo desde lejos.
Derrochando los momentos,
Olvidando los tormentos.
Derramando los sentidos,
Recordando lo perdido.
Esquivando el vil destino
De un pasado por venir.
Antes que pararte a pensar
En los minutos que puedes tardar
En contar los segundos
Que puede durar una eternidad
Descansa, respira, marca un punto de partida.
Duérmete, despierta, el mundo todavía gira sin ti.
Piensa que siempre tienes una puerta abierta
Para salir.
Es más entretenido apartarte del camino
Digerir lo vivido, es más fácil levantarse y seguir.
Piensa que siempre tienes una puerta abierta
Para salir.

INOCENTS PINITOS ANIMADOS

Va costar, però finalment em varen tocar del CINE CLUB UTIYE... bueno, en realitat en un principi era "El Xumi", del periòdic d'ontinyent ( i artista de varietés ), fent la brometa de sempre, que era de la discogràfica "perro viejo" i estava interessat en el meu treball, xè que tio. En fi, em va passar amb la secretària o nosequé de l'UTIYE i em va dir que m'havien pillat el curt per a projectar-lo ( que no és que haja guanyat un duro ni res, encà com tinc l'encàrrec de Bellreguard pa' anar tirant ), i em fan una menció o accècit o nosequé, lo que collons siga. 

La projecció serà en Octubre i els he de facilitar el curt en nosequins formats que tinc apuntats per ahi ( estic un poc hasta la bossa d'estes coses de formats i histories varies )... Espere una bona reacció del públic!! Que... bones pasqüetes em vaig pegar fent el curt este, hasta borraxo "cara l'ordenaor" a les tantes de la nit al tornar de festa... Quins records, senyor. I pensar que es projectarà en una pantalla gran d'ixes...

En fi, ja estic pensant un més curraet ( prompte podria anar començant, ja posaré alguns esboços per ací ). Està encara en la primera fase del guió, però encara que acabe la pre-producció i totes les monigotaes ixes, em pense que acabarà siguent massa ambiciós i el deixaré de costat per a posar-me a fer alguna cosa curta d'eixes de 10 segons "to lo més"... Ja vorem, ja... 

Ah! I parlant de coses curtes de 10 segons to lo més: POBRE NINOT, un curt curtíssim que vaig fer un dia al "replanell", al costat del bar de la facultat mentre prenia algun tersiet que atre.   

  

I ja que estic posant ací vidiets d'estos d'animacions, vaig a posar també una prova d'una rotoscopia ( animació a partir de video real ) que vaig fer quan vaig aconseguir el flash i la tableta gràfica.

Ah, les imatges de dalt del tot són il.lustracions del llibre-cd que vaig fer per a l'assignatura Projectes de Dibuix 1 ( va ser una merda de treball, però la profe per callar-nos la boca i que no ens queixarem de la merda d'assignatura que s'imparteix com a projectes 1 ens va posar a tots bona nota, toma lla ). 

SAMARRETES DE BELLREGUARD 2009

Hui ja he aclarit l'assunt de les samarretes... Finalment les faran en els quatre colors i tot, massa bé. Ara, a esperar que passe l'agost per a vore-les físicament i demés. La visita al taller on les faran ( a Bellreguard ) ha estat ràpida, l'home ens ha ensenyat distints colors per a les samarretes i de primeres la roja i la negra són tal qual les vaig dibuixar. La blava i la verda són de distinta tonalitat, però la veritat és que m'agrada més com s'ha quedat la cosa. Així que res, la cosa va marxant, ara falta el tríptic, un parell de viatgets més i la presentació el dia 10 de setembre. Bé està la cosa...

EL CARTELLET

Pues res, el cartell de festes de Bellreguard 2009. Els vaig portar açò i els va molar ja. Una coseta aixina pictòrica i tal... Vaig anar amb la tipografia a màquina, que personalment m'agrada més, però varen voler una més a mà. Bé està, pues, els la vaig fer i no volien altra cosa, de manera que ja està tancat l'assunt.

Ara a pel tríptic amb la programació i les camisetes... discurs de la presentació, etc.

EL CABOLO!!! ...I L'ALTRA...

PEDRA 1: EL “CABOLO”

Aquesta peça, que fou la primera de les dos, em va costar déu i ajuda, ja que apenes havia tocat una radial en ma vida. Tampoc m’havia basat encara en una “maqueta” o algun esboç, així que la feina s’em feia més costera amunt.

Primerament vaig traçar el dibuix de les formes a la pedra “llisa”, en aquell cub badat perillosament de part a part, demanant ser tractat amb cura ( pobre ignorant ). Ací ja vaig tindre un error: dibuixar massa detalls, perdent temps per al que realmente importava i que, a la següent sessió, si que vaig apreciar. En fi, només marcar les formes inicials més bàsiques d’aquesta peça “corva”, anar llevant ja cantons, que allò portava ja dues sessions i començava a podrir-se.

De manera que amb un parell de sessions més vaig desbastar el que per a un desficiós impacient per veure ja una cara en aquella pedra com jo era important ( la part de “devant”, pobre ignorant, de nou ). Així que a la següent sessió vaig detallar més o menys una cara amb el seu nas, la seua boca, la forma de les seues celles… una cara un tant semblant a la d’un mussol ( un dia després d’un carajillo s’em va acudir que tal vegada li podia dir Mussolini, però era massa burro ).

Com que  encara no havia acabat de desbastar la part de darrere, calia tornar a agafar la radial mitjana. Pobre cap desorganitzat el meu, canviant de ferramenta ara i adés, anant avant i arrere, amunt i avall,  com un pèndul. I mentre intentava organitzar-lo ( uns dies amb més èxit que altres ), vaig acabar de desbastar per a després acabar de detallar i, amb dues setmanes o tres per a fer la següent peça, passar-li les lijes d’aigua i encerar-lo… massa prompte.

 

De totes formes, en definitiva,  em pareix que el resultat final ha sigut bastant paregut al que tenia en ment, no m’he quedat desil.lusionat amb la peça. És veritat, no obstant, que a la pròxima tindré un procés de treball més organitzat i constant. I, que no se m’olblide, aquesta mateixa peça l’he de tocar més avant, a veure quant d’encerat li puc llevar per a passar-li la lija de nou unes quantes hores. Si ho sé no l’encere, estava molt millor abans de l’acabat…

PEDRA 2: LA “FULLA RARA” O “MONJA FUTURISA QUE MIRA UNA MONEDA EN TERRA”

Aquesta peça, que vaig acabar ben depressa ( per falta de temps, clar està ), ha estat esculpida básicamente amb la radial eixa plana que menja el material ( on haurà estat eixa màquina tota la meua vida? ).

Vaig fer primerament una maqueta que s’assemblava “una mica” al que ha acabat siguent el resultat final. I, a partir d’aquesta, vaig començar a desbastar amb la radial gran i mitjana, fent uns traços semblants als que feia poc havia estat mirant a les escultures en 3D que el meu desfici m’havia portat a fer. I així vaig estar, desbastant i desbastant, fins que vaig veure que el temps em xafava implacable i vaig decidir gastar eixa màquina que he nomenat abans. I amb dues o tres sessions més ja tenia la forma donada.

En aquesta ocasió, veient que no tenia temps, vaig decidir no lijar-la gens. De totes formes quasi que m’alegre, ja que així la lijaré amb tota tranquilitat al camp aquest estiu…

WILCO ( THE ALBUM )

El grup de Chicago es queda de nou amb nosaltres. Esquiva qualsevol crítica estranya fentse una introspectiva, creant un disc que engloba tots els "wilcos" que han assomat el cap durant la seva carrera ( el més intimista de Sky blue sky, el més rabiós de A ghost is born, les distorsions que els caracteritzen, les coses rares que fan, la part més popereta de Yankee hotel foxtrot... ). En fi, jo supose que en definitiva podria considerar-se un disc comercial, comparat amb el Being there o el Yankee hotel foxtrot, potser, menys experimental ( part que em pesa un poc, personalment ). En qualsevol cas, supose que shan llevat una càrrega de damunt i han fet un disc molt molt correcte. Per cert, interessant homenatge a George Harrisson amb la cançó "You Never Know", que he pujat al goear i podeu escoltar amb aquest LINK. En fi, de categoria ( opine que la portada és més bé un tant lleja comparada amb les altres que tenen i els cartells tan xulos que tenen repartits per ahi, seria l'únic punt baix de la jugada des del meu punt de vista ). Per cert, el dimecres els voré en segona fila en el palau de congresos de Granada ( muuuajajajajajaja... ).

XÈ TU, EL LLOP ESTE

No res, desfici. Hui estava que botava en historia de l'art amb la maria luisa i m'he posat a dibuixar, avore què eixia. I al final ha sorgit el llop este raro antropomorfo coprosintáctico.

UNS DIBUIXETS

Res, que fa molt de temps que no pose res en el blog este que ningú llegeix. Com que sé que normalment vos entraran més les coses en dibuixets que en lletres, vaig a posar uns dibuixets que he fet en la tableta gràfica i em limitaré a dir que ja tinc 22 des d'ahir... ja xarraré bobaes soltes un altre dia... 

BABY PLEASE DON'T GO

Pose ací el tràiler d'un curt animat que tinc entre mans, digam que és un preludi. Encara s'ha de depurar molta cosa i, encara que ja sé el que bàsicament ha de passar a la historieta, no paren d'aplegar-me idees al cap sobre tècniques d'animació que puc mesclar. No obstant, les guardaré per a pròxims projectes i aquest l'acabaré com l'he començat, no es quede un pastixe raro.

veure tràiler

UN AVANÇ DEL CABOLO...

Pues això, un parell de fotos del cabolo que estic fent. I lo que està costant... Caguen sos, avore si ara que obrin dimecres l'aula la cosa va més adelantà. Sort que amb aquesta ressol.lució es pot apreciar la direcció del tall de la radial. La meua intenció és deixar aquesta textura per a l'acabat final. Salut!!

ENKI BILAL ESCRIU I DIRIGEIX... IMMORTAL ( AD VITAM )

Vaya que si, però abans va escriure i dibuixar els còmics en els que està basada aquesta pel.lícula de tan interessant estètica ( els decorats bé, però no entenc per què hi tants personatges que estan creats completament per CGI, i de baix presupost, amés, i no són actors reals... baix presupost, també? És una pena). Realment paraules també podrien sobrar, tenint en compte que ací pose el tràiler i la pel.lícula ( i falten ganes ).

veure tràiler   

veure pel.lícula

QUIP ON RÒQUIN' A 7SIROCCOS STUDIOS

Pues no res, que vaig anar a l'estudi de gravació de l'Angie Roll On i del Tono Gaviotas ( LOS HUMILDES ) i varem tindre una bona vespraeta entre la birra i la música. Molt curiós tot, vaya que si. Hi hauria que escriure molt més, però com he fet un videomontatge, supose que paraules sobren...

veure vídeo

PEDRUSCO

Pues no res, el cabolo este que tinc dibuixat ací és un dels esboços de l'escultura en pedra que estic fent actualment. S'està quedant prou asseà, de moment... Espere que no es trenque tota en un moment donat, clar, perquè té un punt prou delicaet i n'hi ha un risc potencial quan passe la ferramenta per damunt d'una veta que recorre tota la pedra de part a part... En fi, quan la tinga acabada pujaré les fotos, ja vorem si acaba pareguent-se lo suficient als esboços i la maqueta. Salut!!

LA XICONA EN SONEGUERA

No res, que estic posant ara molt de dibuix pa' que es veja que no he estat tocant-me el dengue, tant de posar pel.liculetes, que tamé estic dibuixant, redeu. Ací està la modelo "anjimponà", una pose de 15 minuts. A grafit ( les parts que no em va donar temps de dibuixar les vaig il.lustrar amb paraules, és una costum que em ve des de l'any passat ). Posteriorment "tocaet" amb aquarel.la, com és costum últimament. Espere que aquest es puga ampliar, que últimament n'hi ha alguno que no es pot i no sé per què... En fi, demà més, salut!!

BONOMETROOO!!

Avore, esto és el bonometro que mos varen dir que haviem de fer. Linoli estampat sobre bonometro, ahi es ná. I no res, tanta caguera tanta caguera en el bonometro i nosequé, total pa' la tonteria que era al final... Això si, vint-i-pico euros en material mels vaig gastar ( espere aprofitar-lo per a alguna cosa més en esta vida ). 

METRO-PSICOLOGIA

Açò és l'esboç previ que vaig fer ahir per al dibuix que anteriorment està penjat. Amb uns canvis, clar. L'he donat un cert acabat i l'he pintat, retocant la línia posteriorment. És a dir, bàsicament el mateix procediment. Ací el més curiós seria que he insertat els apunts de "Performance" pel dibuix, a veure si els troveu per ahi ( alguns són prou fàcils de llegir, si és que enteneu la meua lletra ). Vos retaré també a que busqueu la paraula "FURGOL", referida a "fútbol", de la boca de la garrula que hi ha a reprografia ( no he pogut resistir la tentació d'apuntar-me-ho i ha resultat coincidir amb aquesta mateixa pàgina ). Salut!!

EL METRO

Pues si... M'ha tocat fer una altra parida per al metro... Aquesta vegada he fet un dibuixet de 25x25 pintat en aiguada, ací es pot vore més o menys el procés, en dos bàsiques fotos. Primer, el dibuix ( a llàpis ). Després, a pintar ( paciència amb l'aquarel.la, paciència... ). Finalment, he retocat el dibuix allà per on calia o l'he cagada. És una pena que la cagada més gran no es podia arreglar ( les ratlles de la paret tenen una dudosa perspectiva, no? ). 

Quant al tema, jo crec que està més que clar: el personal per ahi pel metro fent la mà, la via al costat i, com no, el panell publicitari. Per a la seua presentació optaré per plastificar-lo, ja que el que van demanant-nos va siguent moolt industrial i açò li apanyarà a la professora. 

Res més, senyores i senyors, uno que se'n va a sobar!!

REDEU!!

No res, quins "astrems"... Després d'uns dies malalt resulta que tinc coses per entregar ( algunes ja venen d'antes, clar... ). Però el cas és que a partir d'ara, per a una temporaeta, vaig a posar al blog realment el que toca: treballets meus. Que ja està bé, tanta peliculeta, redeu!! Aquest l'he dibuixat a "performance" ( una teòrica tan llarga dóna pa més, segur ) i l'he pintat al famós "replanell", en aquarel.les i cervesseta. Supose que aquest era el meu estat en eixe moment, de tant d'escoltar barbaritats...

NOOOOOOOOOOOO

El desfici i la malaltia s'apoderen de mi... I on estan els dibuixos de model que tant abundaen l'any passat?? ...En fi, et despertes un dia qualsevol per anar a classe i t'enteres de que no n'hi ha ( per casualitat, no perquè haja avisat el professor abans ). És a dir, hauré d'arriscar la meua actual "delicada" salut, anar a la facultat per estar un parell d'horetes en les quals potser no ha vingut el professor?? És una bona pregunta, perquè moltes vegades resulta ser millor anar perquè et perds alguna cosa important. Com el meu cas és que estic malaltet i m'he de millorar, em pareix que vaig a quedar-me al pis fent la mà de canto. A veure si ve algú a visitar-me, caxirulos!!

CEREBROOOOO...

Hui vos pose dos mítiques pel.lícules de zombis... La primera és "El regreso de los muertos vivientes", una joia del gènere, famosa entre altres coses per ser la primera en la que els zombis diuen "cerebrooo...". La segona és la seqüela, que tamé està graciosa, amb un humor negre molt correcte. Passeu-ho bé!!

veure EL REGRESO DE LOS MUERTOS VIVIENTES   

veure EL REGRESO DE LOS MUERTOS VIVIENTES 2

REHOSTIA QUIN PSICÓPATA MÉS PESAT!!

No res, que hui estic peliculero. Vaig veure aquest remake de la peli del mateix nom ( The Hitcher és el títol original ), del 1986. 

Una parella de personetes no saben el que els ve damunt quan arrepleguen un autoestopista en una gassolinera... El tio els farà la vida impossible. Em va agradar molt la interpretació del Sean Bean fent del tio roïn, readan crossificat. Em va paréixer, en general, una bona road-peli de suspense... En fi, com és de suspense, no dic res més, que después açò no ho veu ni cristo i ningú es para a llegir-ho. 

veure trailer           veure pel.lícula

"Nadie se ríe de un maestro del Cuack-Fu..."

El Pato Howard, eixa pel.lícula que vaig vore de nano nosequantes voltes... De la que quasi no me'n recordava... Curiós trovar-me-la ara, venint-me al cap eixe pato que tenia que li deien Howard per la peli esta ( al final va acabar a la cassola, estava meloset ). En fi, no podia faltar en el meu blog, eixe pato que li anxisa la birra, li agrà el deliri, vaya que si. 

L'argument és fàcil d'entendre: a un pato que està en sacasa tranquilament, l'atrapa una força misteriosa que el porta a la Terra. Intentant tornar-lo al seu mon "patós", un científic atrau per error una força maligna i es converteix en el rei de to lo roïn o algo aixina i... res, que el pato l'ha de combatre. 

Espere que vos apanye, ahi estan, el trailer i la peli.

veure trailer        veure pel.lícula

KUBRICK REVISITED

Sé que aquesta pel.lícula ( 2001: Odisea en el espacio ) mereix un post molt més llarg, però com que és un poc urgent, ja que ens han dit a classe que l'hem de vore i hi ha penya que no té temps/ganes de baixar-la, de moment pose simplement el link per al seu fàcil accés i avant. Més avant ja ampliaré el post. De moment, el trailer i la pel.lícula ( que ja és prou ).

veure trailer      veure pel.lícula

POS MIRA

Pa que dirmos mentires a estes altures ja... Que he tirat a agregar el mític blog del Pep Albinyana i m'he equivocat de nom, amb la tant bona sort de topar-me amb un altre molt graciós, que xarla de dos xavals que s'han barallat ( i lo atre es molt graciós tame ). En fi, l'he deixat a la meua llista d'enllaços, i he deixat el títol de Gàlim a la llista perque si, perque em passa a mi per ahi, és bon títol, o almenys millor que el rollo de "música, poesia..." o no se què collons posava. Saluuuuuuuuuuuuuuuuuuuuut. Waaaaaaail!!!!! 

DE MENJAR SABLES A MENJAR PERSONES!!!

Hui havia pensat d'oferir alguna pel.lícula estranya i m'he topat com qui no vol la cosa amb aquesta frikada tan i tan gran. Es tracta d'un film de serie B, però jo la catalogaria potser d'alguna altra manera, perquè les interpretacions pareixen de serie X ( i no estic referint-me només a les de les strippers ). De fet, la senyora rubia que presideix el cartell és Jenna Jameson, una afamada actriu porno. Pareix que ha parat del gènere de menjar sables i s'ha tirat al de menjar persones, el que resulta molt irònic... Un altre actor famós ( aquest ja del cine de terror ) és el mític Robert Englund, més conegut carinyosament com Freddie Kruger. 

La peli en qüestió és malíssima, però la veritat és que algo té que m'apanya, i és que és tan exageradament mala que aplega a divertir, i als que els mole el gènere segurament els pareixerà correcta, sobretot tenint en compte tota la bassura que s'ha fet sobre morts vivents... Un atractiu que li he trovat ja en la primera escena és que està ambientada en un futur pròxim, on Bush va per la quarta legislatura i Terminator és el vicepresident. Estan creant per a l'exèrcit una arma química que reviu als soldats morts, de manera que poden seguir combatint. Entre pitos i flautes el virus aplega a un club d'"estriptis" i... en fi, per a què contar res, l'argument està més o menys clar una vegada veiem el cartell. He triat aquesta pel.lícula, com trie tantes altres, perquè és una cosa rara... Està clar que no és "Arsénico Por Compasión" ni "El Crepúsculo De Los Dioses", per supost, però estem parlant d'un gènere totalment distint, està curiosa i al cartell hi ha una tia jamona que queda bé al blog. Ale, ale adiooos, arreglaet. Ah, i aquesta vegada vos he posat el trailer per a que aneu previnguts ( no sé per què no ho he fet amb les altres... ).

veure trailer   veure pel.lícula

PASAMUSICA

Si vos fixeu, ací a la dreta, als enllaços dels blogs, he posat un de nou. Es tracta de "Pasamusica", un blog molt interessant i útil on es pot accedir a molta música de puta mare, o siga que val la pena pegar-li una miradeta... Entre d'altres, trovareu Alex Chilton, Albert Hammond Jr, Billy Bragg, Blur, Bob Dylan, Calexico, Camera Obscura, Elvis Costello, Jeff Tweedy and Jay Bennet, Johnny Cash, Leonard Cohen, Miles Davis, Neil Young, Papas Fritas, PJ Harvey, Portishead, Robyn Hitchcock, Roy Orbison, The Clash, They Might Be Giants, Velvet Underground, Violent Femmes, Wilco, Yeah Yeah Yeahs, Yo la tengo... etsetera etsetera etsetera...

Música!!

Hui he vist que podia posar ací una emisora pròpia que em proporciona lastfm, i clar, m'ha molat la idea. L'emisora reprodueix música que tinc registrada en la pàgina, la música que vaig escoltant i, per lo general, la que recomanaria. Són les cançons completes, cosa que fa d'aquesta ferramenta de puta mare. L'he posat baix del tot, espere que li pegueu una escoltada a veure si vos apanya. Salut!!

XE QUINA COSA MES CURIOSA

Ja feia femps que sabia de l'existència d'aquesta pel.lícula tan curiosa, però mai mhavia apetit massa pegarli una mirà... Però ahir em vaig animar i no em va decepcionar gens, no. El rius un rato, recorda un poc a aquella serie animada, "Oliver i Benji" ( captain subasa o algo aixina era el títol original )... En fi, no sé massa bé ara explicar res en concret, degut a la festa d'anit, però en fi, aquesta és una peli entretinguda i graciosa, d'interessants efectes i argument, com sol ser amb el director Stephen Chow, del qual recomane també la peli que va fer després ( kung-fu sion o algo aixina ). En fi, bona per a veure un dia de ressaca. 

Avore si m'aclarixc pa' explicar de què va l'assunt... Va d'un tio que és jugador de futbol retirat, vellet ell, que impossibilitat per al joc té en ment entrenar a algún equip. Aquest vellet es topa pel carrer amb un "basurero" que resulta ser un expert del shaolin ( que engloba totes les arts marcials ), i vol mostrar al món que les arts marcials no són pegarse hosties i au. Tots dos acaben formant un curiós equip de futbol que mescla aquest deport i el kung-fu. 

La recomane molt, és molt més graciosa del que m'imaginava, despreocupada i molt entretinguda, torne a dir. En fi, a passar-ho bé. 

veure pel.lícula

Frank Capra revisited

M'he trovat amb una pel.lícula que recorde molt divertida... S'anomena "Arsénico por compasión", i és del director Frank Capra. I si he recomanat veure els bodrios de trailers que he recomanat, em pareix un crim no dedicar-li una entrada a esta gran pel.lícula. 

Tracta sobre un escritor que, abans de casar-se i amb la dona esperant-lo, passa per casa de les seues ties a despedir-se. En fi, "una visita curteta que men vaig en seguida", no? El cas és que durant la visita l'escritor se n'assabenta de la costum que tenen les seues ties de carregar-se a les persones solitàries. Així que, entre això i l'arribada del seu germà ( que és un delinqüent ), la boda ha d'esperar més del previst...

Que no vos tire arrere que siga en blanc i negre i que tinga més de tres anys d'antiguetat, la peli ( que nian molts aixina, eh, no ho neguem ). De veritat que hi ha poques pel.lícules hui en dia com aquesta. Tota la trama se succeeix al mateix escenari, bàsicament ( la casa de les ties ), i si a això li sumem un guió "d'anredros" i personatges molt ben executats ( el Cary Grant fa un gran treball ), el que pareix que veiem és una bona obra teatral. Recorden aquestos ingredients a "La cena de los idiotas", peli francesa, no fa molt adaptada al teatre. Així que res, bona peli pa vore a soles i, sobretot, en companyia.

veure pel.lícula

JON SPENCER ES TORNA PATO!!

M'he quedat alucinat vegent un video de la "Jon Spencer Blues Explosion" interpretant un parell de cançons a un programa de televisió francés. Les cançons són "High Gear" i "Talk About The Blues", del disc "Acme" ( 1998 ). El cas és que el John Spencer es torna pato en esta actuació, pura adrenalina. Si no ho cregueu, mireu-ho vosaltres mateix...

veure actuació 

S'ACABA L'ESTIU, PERO TRANQUIS

A mi, almenys, si que em passa... Deu ser el canvi de temperatura, que em vada un poc el cap, però quan ve la tardor em senc com enganyat, un poc, durant els primers dies. Ja has passat tot l'estiu vestit de frescales, anant a la piscina, a la platja de ves en quan, en les xangletes, t'has acostumat a eixe mode de vida. Aleshores, va aplegant la tardor com a traició... comença a fer frescoreta i el pilla el primer dia en mànega curta i sense ninguna jaqueteta quan estàs a la festa per la nit. De sobte, ja no fa temps d'anar a la piscina, si t'havies tostat la pell una miqueta, va tornant el color blancús... les xiques van tapant-se... Tot es una bofetada!! La gent es posa a parlar de la faena, acaben de passar festes del poble ( que són en setembre, ací ), hi ha recuperacions, matrícules i demés triquinyueles... Els primers dies va reventant la cosa, certament. 

No obstant, després la costum sempre ens posa al lloc, d'alguna forma. I, en fi, tot com sempre... Poc a poc, poc a poc... 

MATASANOS??

Pareix irònic que en la sala d'espera del metge que ha de cuidar de la salut de la meua esquena les cadires siguen tan incòmodes... Són flexibles hasta la inestabilitat total, tenen una forma corvada en la que només acoplaria un ou kinder, són, en definitiva, els seients públics més incòmodes en els que he estat mai. Jo crec que el mal d'esquena ve originat d'esperar a les consultes, i si aquest persisteix és més que res pels seients públics i, sobretot, per assistir al traumatòleg...

FRIKICINE

Com que últimament no tinc massa ganes de pensar, o si és massa exagerada l'expressió, d'escriure... M'he decantat per penjar un altre trailer de serie B, d'estos xungos xungos. Està molt graciós, també ( i segurament la pel.lícula serà un puta bassura, tot serà vore-la i eixir de dubtes... ). 

veure trailer

veure fragments de la peli

ESTO ES LA POLLA

Si haveu vist les parodies de trailers de pel.lícules de serie B que va fer l'associació de Robert Rodríguez i Quentin Tarantino, "Grindhouse" ( el més famós és el de "Machete" ), aquest trailer de tan i tan friki pel.lícula vos farà molta gràcia. És eixe tipus de trailer al qual fan homenatge "Grindhouse", en el qual s'et conta tota la pel.lícula i en el qual el millor de la mateixa sol estar inclòs. Molt curiós, si senyor...

veure trailer

ENDGAME

veure documental 

Aquest interessant documental d'Alex Jones explica detalladament com, a través de la historia, les grans corporacions i una reduida èlit de gentola corrupta intenta fer-se amb un govern mundial i ens dóna nocions sobre els plans que tenen per a una societat que de per si ja està donada a la merda. Molt fort, vaya que si. La recomane, cosa de vore... Acollona, certament, més que la majoria de pel.lícules de por i no és per a menys. Feliç ignorància...

MARIA I EL SEXE

M'ha passat Irene, una amiga, un text que ha escrit molt entretingut i interessant que em dispose a publicar ací:

"És una falta de modernitat que l’esglèsia no accepte tant l’utilitzament de preservatius com altres temes sexuals.
L’esglèsia ens diu que l’us de preservatiu és inmoral i que per a combatre les epidèmies com el SIDA no cal utilitzar preservatiu, simplement hi ha que tindre castitat.
Però, no sols hi han enfermetats venerees, també psicològiques de les quals la castitat és la responsable. Per exemple una de les causes principals de moltes enfermetats sexuals com el vaginisme és l’educació religiosa desvaloritzant a l’acte sexual.
L’esglèsia està en contra dels vicis, però jo em pregunte si anar a l’esglèsia tots els dies a les nou no és un vici, una necessitat. No és perjuducial físicament però pot ser si ho siga psicologicament, o qui sap, quins seran els ingredients del “cuerpo de cristo”.
L’esglèsia dóna com a vertader tot allò que està escrit a la Biblia però en la meua opinió la Biblia és un llibre com un altre amb les seues veritats i les seues mentires i crec que hi hauria que analitzar les coses abans de ser acceptades com a vertaderes. L’esglèsia rebutja tot tipus de llibre que pose en dubte qualsevol tema religiós i creu com a vertader tot allò que la Biblia diu. Estic segura que si la Biblia diguera que el burro que va portar la Verge Maria a Betlem va anar volant seu creurien i en l’esglesia hi hauria un lloc per a una estatua d’ell.
Els clergues prediquen tot el que en aquell llibre posa sense abans raonar el que diuen. Supose que per això despres no fan el que prediquen, ja que segons el 6é manament no es poden cometre actes impurs però en canvi els arzobispats de Burgos i Madrid han invertit en varies empreses que tenen com a medicament estrella la Viagra o un anticonceptiu inyectable que està comercialitzan-se amb éxit als Estats Units. Llástima que l’hipocresia no siga un dels 10 manaments. "

LLARGA, LA RESSACA

Bé, ací estic escrivint ara en aquest dibuix, després de tants dies d'haver-lo posat. La veritat és que m'eixia sempre com a link i no sabia com llevar-ho i ara, perquè si, mira, ja està.

Com que el dibuix diu "llarga, la ressaca", el millor és parlar sobre aquest tema que tots coneguem tant. Com a un monòleg qualsevol, ens pot fer gràcia no perquè la tinga, sino perquè simplement ens sentim identificats ( la tonteria dels xistes roins que trovem contínuament a les nostres vides ens fan molta més gràcia que les gràcies ben pensades, m'atreviré a indicar ). 

Els diumenges després de festa, eixos dies en què estem en terra de ningú, eixos diumenges en què ens conformem en tot però que no sabem massa bé què fer, anirem on ens porte la corrent però davant de tot intentarem no pensar tant com per a proposar alguna cosa que escape al sector primari del nostre cervell, són rebonicos deberes. I és que la ressaca no ve al dia següent d'haver begut, com surt a les pel.lícules, nooooo!!! La ressaca ve a la NIT següent, si no és que ho evitem. Bevent, és clar, ja diuen que la cervessa lleva la ressaca ( ahi el nostre error, senyors, no ens lliura de la ressaca, aguanta el petorro ). 

I així podem seguir ( i molts ho hem fet ) gran part de la setmana, aguantant la tonteria i a carajillets i a cervessetes, fins que aplega un dia en que recordes un passat en què la capacitat de raonar i la rapidessa de reacció eren molt majors. En fi, un dia o un altre ens haurem d'enfrentar a eixe amic/enemic que és la ressaca. Ens ensenya i ens pega una bofetà per avisar-nos de què haurem de pagar d'alguna manera eixe rato de burrera, i això és aplicable en tots els aspectes. Una cosa està clara: que el pensament racional ens ha fet molt de mal a la humanitat, inclosa aquesta reflexió "de diumenge". 

POSTDATA: algú sap, per casualitat, algun remei contra la vertadera ressaca ( la del dilluns ) que no siga el bloody mary??

EL CAGAHOSTIES

De nom científic CAGAHOSTIUM, es dedica bàsicament a cagar hosties, que després queden esparcides pel seu hàbitat natural. Els flares de les zones on habita s'encarreguen de recolectar-les i distribuir-les a les esglésies de tot el món.

Podriem dir que aquesta peculiar espècie es dedica a propinar bascollades als seus iguals que, així, segreguen el líquid que plena les seues mamelles ( similars a les de les vaques ), anomenat llet per ser sinònim de bascollada, així com d'hostia. Entre tots els especímens s'alimenten els uns als altres d'aquesta substància, que donarà pas a l'acció de cagar hosties ( d'aquí el seu peculiar nom ). Plantant les hosties estem cultivant aquesta espècie. 

Molt i molt curiós, si senyor...

Un altre bixo raro

Materials: grafit i tinta xinesa ( em sona molt estrany, lo de xinesa ). Podem considerar-lo també al tinter ( com tots, supose ). Simplement un altre BIXO RARO, al qual em vaig dignar en pintar. En tinta xinesa, això si, que la cabrona s'asseca molt prompte. No vaig pensar ninguna historia per a aquest personatge, tan sols se'm va acudir que podia moure's en manades. He d'esclarir que tot açò d'inventar-me especies és perquè el guió del curt les ha d'incloure. 

Mamelles, mamelleees!!

Pues això, que n'hi ha que aprofitar l'avís de contingut d'adults i he posat unes mamelles per ací. De totes formes, també hi ha una essència tècnica en tot açò ( la línia sensible, l'encaix previ, l'estudi anatòmic, les mamelles, estudi de la llum, mamelles... ). De totes formes, no es considera material per a adults perquè en els anuncis de gel i coses d'eixes també n'ensenyen i són a horari pa' tots. Amés, tampoc ensenye ninguna parrussa ( es pot dir parrussa...?? )

Desfici i pel.lícules males

Què passa si tens un bloc, un llàpis i un desfici damunt que no t'aguanta ni la paciència en persona? Açò mateix, dibuixos que simplement exerciten la mà i supose que en certa manera també la ment. Són repetitius de fer i, a la llarga, avorrits, però no veges com d'apressa que passa el temps!! No cal fer un d'una sentada, sempre pots aprofitar eixos moments en què el personal parla de temes dels que no entens la nomenglatura, o quan et poses una pel.lícula que no té ni trellat ni forrallat ( quan ets a les portes de la ressaca, que ni fu ni fa, que no saps què collons fer, també és bona ocasió per fer aquest tipus de dibuix autòmata ). El resultat queda curiós, i si no tenies prou amb el temps que has passat fent-los, també pots estar una estona mirant-los després ( és convinent mirar-te després les durees que se t'han quedat als dits amb que agafes el llàpis ). 

La tia rara enroscada

La meua àvia va posar nom a aquest dibuix mentre el veia quan érem al tren tornant de València, fent-me saber en acabant que era el seu preferit fins al moment ( pareix tindre simpatia per les figures enroscades ). Podria ser aquest dibuix una de les raons per les que he posat l'advertència de contingut, encara que açò no és res per al que pot vindre, amb tanta peli de serie B, asguitons, arrapaes i xorrolls que em trague ultimament. 

Mostre de nou la meua aversió a fer les cares, deixant simplement un parell de foradets en els ulls i la impotència de no tenir la resta d'elements que li permetrien respirar, parlar ( de la boca res en sabem, pot estar amagada ), ni escoltar. Si que li he posat braços, almenys. Bé, i un parell de mamelles al seu lloc... Espere posar imatges més animalotes en un futur.

Sense braços

M'he anat interessant els últims mesos en aquestos personatges sense braços. Ja són tres els dibuixos que he publicat en aquest blog que els inclouen, i he d'avisar que no seran els únics. El fet de discernir dels braços em va interessar en adonar-me'n de la falta de recursos que açò podia suposar en una persona. I encara que açò em pareixia interessant, més m'ho pareixia que potser per a sobreviure o adaptar'se, altres parts del cos es desenrotllarien, mentre que altres deixarien de tenir utilitat. 

Per acabar d'arreglar-ho tot, els vaig llevar el nas, la boca i les orelles. Així es vorien més obligats a actuar per instint, degut a la falta de comunicació. Qui fos com un llop, seria com un llop i no podria dir el contrari. El que fos una ovella, seria una ovella i no podria dir el contrari. Serien com la societat actual, però més honestos.  

Del robot incomplet i els projectes que venen.

Tota aquesta costum d'inventar personatges estranys no es limita al projecte d'anatomia, ja comentat breument. De fet, el projecte d'anatomia només les recollia, i aquestes eren ( i són ) pensades des d'un principi per al curtmetratge d'animació que tinc en fase de pre-producció ( i lo que li falta encara ). Encara buscant l'estètica i fent monstres i descartant, almenys van servint per entretindre en certa manera. Segur que a més d'un friki li apanya la idea.

Aquest personatge, en concret, de moment ja està descartat. Però com que tenia ja una historia propia, qui sap si pot ser protagonista en algun projecte futur. Em pareix que era una espècie de robot que buscava la fàbrica on fou creat per reclamar les extremitats superiors.  

Dibuix tàctil en Anatomia

Aquest dibuix el vaig fer mentre dinava, un dia de classe, i a l'autobús de camí a casa. Pertany a una sèrie d'imatges sobre criatures estranyes que vaig utilitzar per al projecte d'anatomia. Al obrir la imatge es pot llegir de què va, més o menys ( si s'enten la lletra ).

S'obri el bloc digital!!

Hui he decidit, no sé massa per què hui i no un altre dia, fer-me un blog. Simplement el gastaria com un bloc, eixe que porte a tots els llocs, però publicat ací en la red. Agafaré dibuixos que haja fet als blocs i els penjaré per aquí. I com que als blocs també hi queden reflexions xorra, ací també de d'haver-les. Tot allò que dic, amb la ventaja evident de poder incloure videos, a veure si penje animacions, també. De moment hi ha alguns videos que vaig penjar al Youtube baix del tot, a una barra. Salut!!!